Temps

Recorda el temps que vas passar intentant fent-me recordar el sentit de les paraules sempre i seguir lluitant, paraules que un dia vaig decidir deixar passar. Però ara veig que tu tens la força i la virtud per ser especial, tu ets la llum que il.lumina el meu cel, les ganes de seguir endavant, ara escolto aquelles paraules i res em pot aturar. Perquè sé que mai em deixaràs perdre el nord i en el fons sé que amb tu mai estic sol. Perquè ara penso que no hi ha un sol  camí que no dessitgi fer amb tu, perquè només penso en lluitar i avançar per estar al teu costat.

Ells

Quan estàs malament, quan ho veus tot complicat, quan no saps mirar al teu davant, quan tens molt a perdre i poc a guanyar, quan el tic tac del rellotge passa lentament i aquest temps és torna llarg, immens. I mires a terra i esbufegues amb força. No saps com solucionar tot allò que et passa i ho veus tot com una escala de grisos amb gran varietat de tons subjectivament parlant, de cop penses que és moment d'aixecar el cap i veure aquells rostre que dia a dia fan que aquesta escala de grisos és transformin en una escala de colors vius inacabable, vius com els seus ulls i dolços com els seus somriures, d'aquelles persones que en cada moment que ho necessites estan a la teva vora, aquelles persones que poden arribar a ser irritables i pesades, aquelles persones que sense saber encara el perquè estan sempre al teu costat, persones realment imprescindibles i necessaries, persones que simplement són definides com amics, amics pocs però vitals.

Mil gràcies aquells que considerin que la seva amistat es necessaria en la meva vida.

Mirada de color bru

 Bonics ulls mirant cap a mi, tan marrons i amples, els colors que vaig deixar escapar, els colors del meu món,brus i salvatges com els seus ulls. I em pregunto si l'amor és cec, perquè et veig tan clarament ara? Em fa buscar una visió perfecta del meu amor, d'alguna manera és la meva ment i busco en el cel els estels que poden dibuixar el meu amor dins de tu i els teus bonics ulls, perquè les teves paraules i els teus somriures em mantenen viu. La teva mirada seria l'única que em mantindria tot la nit despert. No conec a ningú més que pogues fer sentir d'aquesta manera, perquè aquesta nit vull mirar cap a la Via Làctea i veure com el cel ilumina els teus ulls devant de la lluna . Digue'm que et quedaràs amb mi? queda't una estona.

Ganes

És tard i m'ha vingut al cap recordant les ganes de fer tantes coses, ganes de tornar-te a somriure, ganes d'abrasar-te i no deixar-te anar, perquè sé que on millor estaria seria entre les teves mans tendres i dolces, ganes de no deixar de mirar-te alhora que tu vergonyosa abaixes el cap, ganes de perdre el temps en un parc sentats en un banc rien del nostre entorn, ganes de tornar a riure per totes aquelles coses que ens passen, ganes de passar el temps davant l'ordinador esperant a veure una paraula teva que faci començar una llarga conversa, ganes de no oblidar cap record amb tu, siguin bons o dolents, ganes de no perdre aquestes ganes de lluitar per l'objectiu més gran des de fa molt de temps, ganes de no deixar de pensar en tu, perquè és el que vull somriure pensat amb tu, ganes de veure una trucada amb el teu nom gravat a la pantalla, ganes de llegir un missatge d'aquella persona i als 5 minuts tornar-l'ho a llegir, ganes de recupera aquella confiança que aquest cop no perdré, ganes de demostrar-te realment el que sóc i el que vull, ganes de preguntar-te cada dia -cóm estas?

Ganes únicament de les mans, del somriure, dels ulls, de la vergonya que un dia va aconseguir fer-me escriure això en un dia com avui aquestes hores. Ganes com diu una cosa que se que t'encanta, ganes,ganes de tu.

Horitzons

Avegades anyoru el quedar-me plantat davant de l'immensitat del mar com quan era un nen inocent de pell pàlida i cabell ros com la llum, no podia deixar de mirar mai l'horitzó, preguntant-me un cop darrera d'un altre que és el que amagaria aquella línea tan llunyana. El temps passa i un dia penses perquè ja no et preocupa únicament aquella línea que és troba a tanta distancia de tu, te n'adones que no tot és tant simple que el teu pensament i la teva ment pot volar tant alt com avans però pensant que cada acte que facis tindrà una conseqüència, conseqüències no sempre positives però que per contrapartida et fan apendre que no tot és com et pensabes que era. Ara per dins meu correr un corrent de sensacions que volten entorn a la gent que mai abadona allò que estima, aquella gent que és mereix un somriure cada matí gent que és mereix una paraula bonica, dita en el moment oportú, que li pot fer que dibuixar-li un somriure i que s'envagi a dormir amb més alegria del normal, gent que mai abandona, gent per la qual un dia veus que val la pena lluitar. Perquè com la ilusió de la meva infantesa de tocar a l'horitzó podia ser una cosa complicada, irreal, però lluitar com un somni únicament valent, perquè desprès de tot en aquest món estem per fer aquelles coses que cadascú de nosaltres vol fer.



Perquè un dia un gran pensador va dir, en aquesta vida tot el que fem serà insignificant, però s'ha de fer com lo més vital de la nostre vida... tocar l'horitzó? abrasar a la gent que et recolsa? di t'estimo en el moment precís?

Coses insignificants? però que m'encenen per dins ...