Ganes

És tard i m'ha vingut al cap recordant les ganes de fer tantes coses, ganes de tornar-te a somriure, ganes d'abrasar-te i no deixar-te anar, perquè sé que on millor estaria seria entre les teves mans tendres i dolces, ganes de no deixar de mirar-te alhora que tu vergonyosa abaixes el cap, ganes de perdre el temps en un parc sentats en un banc rien del nostre entorn, ganes de tornar a riure per totes aquelles coses que ens passen, ganes de passar el temps davant l'ordinador esperant a veure una paraula teva que faci començar una llarga conversa, ganes de no oblidar cap record amb tu, siguin bons o dolents, ganes de no perdre aquestes ganes de lluitar per l'objectiu més gran des de fa molt de temps, ganes de no deixar de pensar en tu, perquè és el que vull somriure pensat amb tu, ganes de veure una trucada amb el teu nom gravat a la pantalla, ganes de llegir un missatge d'aquella persona i als 5 minuts tornar-l'ho a llegir, ganes de recupera aquella confiança que aquest cop no perdré, ganes de demostrar-te realment el que sóc i el que vull, ganes de preguntar-te cada dia -cóm estas?

Ganes únicament de les mans, del somriure, dels ulls, de la vergonya que un dia va aconseguir fer-me escriure això en un dia com avui aquestes hores. Ganes com diu una cosa que se que t'encanta, ganes,ganes de tu.